Julián Barón García (Castelló de la Plana, 1978) ha construït la seua trajectòria professional sota la premissa de la imatge com a ferramenta social de pensament. A la vegada que qüestiona els discursos hegemònics que han servit per a contar la història, com és el cas, de la Guerra Civil Espanyola. Al seu últim projecte El laberinto mágico Barón revisita escenaris d’aquest conflicte bèl·lic que ha marcat el segle XX de l’Estat espanyol portant a terme recreacions històriques, representacions escèniques amb un doble vessant: lúdic i cultural pel que apropen al públic contemporani les batalles que conformaren la Guerra Civil Espanyola.
El laberinto mágico, que pren el seu nom del conjunt de novel·les que l’escriptor Max Aub va publicar sobre la Guerra Civil Espanyola, ha passat ja per festivals com Getxophoto o Art Photo Bcn.
Precisament aquest doble vessant afavoreix que les representacions d’episodis històrics susciten interpretacions ambigües. El laberinto mágico proposa una revisió de l’imaginari bèl·lic sustentat en les imatges del cinema i els testimonis fotogràfics dels mateixos corresponsals de guerra. En paraules de l’autor “aquests simulacres s’han convertit en un exercici que funciona com a model de turisme bèl·lic en diferents llocs de l’Espanya oblidada. Aquesta tensió em mantenia en el paper d’un reporter que viatja en el temps i pren fotografies digitals del teatre de la guerra civil”.
La seua aproximació a aquestes recreacions es manifesta així com un laberint visual, un túnel del temps en què les imatges d’un passat dolorós s’uneixen als símbols més superficials de la nostra cultura contemporània. Una unió que va més enllà del fet merament associatiu, ja que la proposta visual de l’artista evidència una superposició física de diferents instants; segons relata l’autor “a l’hora de triar una foto entre sis, vaig decidir superposar-les totes: un embull visual en què la superposició es percep com un viatge de l’ull a la recerca de la imatge total”.
