Exposició col·lectiva

Rel. Art Contemporani de la Diputació de Castelló I

17 juny 24 setembre

Rel. Art Contemporani de la Diputació de Castelló I s’exhibeix per primera vegada en l’Espai Cultural Obert Les Aules, fita que reafirme l’espai com a epicentre des d’on repensar, reactivar i redescobrir l’art contemporani, considerant-lo reflex immediat de l’heterogeneïtat de formes i llenguatges que conformen el teixit creatiu del nostre territori.

La ‘rel’ és, per definició, l’origen o causa d’alguna cosa, en aquest cas constitueix el plantejament d’una nova col·lecció d’art contemporani que té com a principi configurador la pertinença a un mateix territori. Si més no, Rel és el detonant per radiografiar l’estat de la creació artística arreu de la província de Castelló.

En aquesta primera línia d’adquisicions el criteri aglutinador ha estat la validesa dels i de les artistes com a agents generadors de discursos d’allò més suggestius a l’hora d’incentivar el pensament crític, establir diàlegs i agitar consciències. De la història com a constructe i la imatge com a ferramenta de pensament tracta l’obra de Julián Barón i d’Art al Quadrat qui, amb una mirada feminista, donen ressò als vestigis oblidats de la història més recent. De la representació de la imatge i de la seua assimilació i consum a través de l'espectre social en parla l’obra de Carlos Pesudo. Mentre que Ester Pegueroles reflexiona sobre la memòria o el record esdevenint les seues obres en documents de tipus social i polític.

De la incomunicació pròpia dels temps convulsos que ens envolten discorre l’obra de Lucía Moya, Paco Rangel i Ana Vernia. Tots tres artistes posen a la persona observadora a percebre l’instant, el detall i amb això l’empenten a submergeir-se en un estat d’auscultació. De vegades ens trobem que la via per aconseguir l’anhelat instant d’introspecció, com proposa Gema Quiles, requereix agafar elements de la quotidianitat i traslladar-los a un espectre d’artifici que cride la nostra atenció.

I, finalment, de l’observació i amb això de l’exploració matèrica es desenvolupa la trajectòria d’Amparo Dols i Joan Valle, aquest últim reivindica la fusta com a base d'un projecte escultòric que aprofundeix en les arrels valencianes.