Un gegantesc desert de gel s’estén, inhòspit i enigmàtic, amb una bellesa intacta. On la terra i el cel es fonen, la naturalesa fràgil i extremadament bella conviu en harmonia amb la cruesa d’una de les àrees més inhòspites del planeta. El món infinit de l’Àrtic contrasta amb la insignificança de l’ésser humà. Un silenci imponent ho inunda tot i proporciona una profunda pau i la consciència d’estar viu. Ser un més entre tots els éssers de la terra.
Fotografies preses entre els anys 2016 i 2019, a les regions de Kulusuk i Qaanaaq a Grenlàndia, la península de Iamal a Sibèria i la Lapònia noruega i finlandesa.
Els pobles que habiten l’Àrtic posseeixen la serenitat i simplicitat de l’origen de l’ésser humà, viuen connectats a la naturalesa, lluny de les normes que regeixen el món industrialitzat. La naturalesa els ofereix tot el que necessiten. El paisatge blanc sense ombres ensenya de nou a mirar, a descobrir cada detall d’aquesta terra indomable, on només es pot sobreviure seguint les lleis de la naturalesa. «La línea blanca» aborda la regió àrtica com el lloc on tornar a la serenitat i senzillesa original de l’ésser humà, descriu la immensitat blanca de l’Àrtic i els pobles que l’habiten en harmonia amb la naturalesa. Les fotografies
que formen «La línea blanca» van ser preses entre els anys 2016 i 2019 en el cercle polar àrtic, a les regions de Kulusuk i Qaanaaq a Grenlàndia, península de Iamal a Sibèria, i la Lapònia noruega i finlandesa.
Cercle polar àrtic
66° 33’.